DIUMENGE 25 DE GENER

JE JE JE,ja tenim un altre diumenge a l´esquena !!!!!!

El resum d´avui es força positiu,el nostre volgut amic (el hippy ese) no ha pogut venir ,peró ,de sobte !!!un altre voluntari s´ha esforçat per donar una ruta molt xula i diertida.Tots els companys em parlaven d´una baixadeta a on l´Aurelio s´havia espinyat i renoi que divertida que es,jo com sempre m´he possat una mica pesat per poder repetir.la ,un altre dia será .

La sortida la hem començat com sempre, en total erem quatre (CENTO,CONRAD,JOSE I JO),la iniciativa l´agafat el Jose,em començat a pujar fins Alella,despres agafem uns camins i anem a parar a Teia ,el dia era fred tenia els dits de les mans glaçades ,peró desseguida hem arribar a la gr,baixem per la ruta (AURELIO´S ROAD ) jo hem sorprenc de la ruta ja que no m´esperaba el que em començat a baixar,una ruta plena de vegetació,baixades una mica complicades pero que et permitien correr amb seguretat,ha estat de lo més divertida!!!!,hem donat la volta fins anar al mirador ,a descansar i menjar una mica .

Es l´ora de tornar a casa ,agafem el camí conegut com la ruta dels gossos del Juan!!! el Jose vaixaba amb moltes ganes i molt segur,tots el seguim amb les mateixes ganes ,a l´arribar a Alella em començat a pujar per un camí que el recordaba una mica dur,¨en dies de pluja el fang es molt engantxos.Superem de nou la prova,ja estém a prop de casa ,arribém als vivers després de fer una zona una mica pedregosa ,bé ja está ,ara a esperat la proxima sortida amb els companys.

Diumenge 18 de Gener de 2009

Aquest diumenge el "Hippy ese" d'en Toni ens ha tornat a fer bufar. Ja em corregireu si m'equivoco en alguna cosa perque la veritat és que hi ha hagut moments en què no sabia gaire gens on erem...

Hem sortit cap a Alella, com gairebé sempre. Aquí, hem variat el guió una mica. En comptes de tirar amunt cap a la Plaça de toros hem girat a la dreta i hem anat cap a Teià, des d'on hem agafat una pista ampla que va cap amunt passant per sota i deixant a la dreta el "Cristo de corcovadín" que hi tenen posat allà. La pista puja sense grans pendents fins al GR, a la cruïlla múltiple a prop del regueró de ciment. 

Tot seguit hem pujat pel GR passant de llarg del mirador de Sant Mateu fins a la cruïlla de pistes que hi ha a l'altra vessant de la muntanya. Allà hem agafat la pista que puja fins al monolit ("la roca d'en Toni"?). Hi hem fet una paradeta per menjar alguna cosa i reposar. 

Un cop hem refet forces ha començat la baixada per un seguit de corriols. Hem hagut de baixar de la bici un parell de cops per passar per sobre d'arbres que havien caigut sobre el camí. També hem hagut de recular una mica per buscar un mòbil que s'havia suïcidat des de la bici d'en Joan... per sort l'hem trobat desseguida. Hem seguit baixant fins arribar a Vallromanes. La baixada, xulíssima.

Passant de llarg la Plaça on esmorzem de vegades hem començat la pujada cap a la carena per la pista habitual. Arribant a dalt, ens hem desviat de la pista ampla per agafar un corriol a la dreta que ens porta directament i sense passar pel mirador fins al davant de l'inici de la baixada "dels peraltes". La cosa era massa evident com per canviar d'opció i hem baixat pels peraltes fins a Alella. D'aquí a casa, com sempre pel camí del mig.

Una última novetat; abans d'arribar a la Virreina, hem tallat a l'esquerra i hem passat per sota la autopista per un pas inferior ple de sorra fonda i amb poca llum (Collons com cuejava la bicicleta....!) El pas inferior ens porta la pineda repoblada que hi ha al recó del Pla. Ara sí, fins a casa pel carrer que ve del lateral de la B20.

Total, 3 hores llargues, 33 km i una bona migdiada ben merescuda.

Espero que les bronques per arribar tard a casa no hagin estat gaire fortes...

¡VAYA CON EL GPS DE TONI!

Bueno, hoy hemos tenido otra salidita de las buenas.
Hemos quedado esta mañana a las 8:30 (por aquello de evitar que hiciera mucho frio) y hemos salido los seis magnificos (Toni, Alberto, Sergio, Vicens, Joan y un servidor). El destino fijado esra ir a Martorelles y nos hemos puesto manos a la obra.
No se si es porque es muy temprano, por el cansancio o por mi Alzheimer,pero la mayoría de las veces me resulta prácticamente imposible recordar el camino por donde hemos ido.
Claro, como viene Toni, yo ya no me preocupo, pongo el modo "salvapantallas" y voy disfrutando del paseito.
Hemos ido hacia Alella, y por allí hemos cogido un caminito y a subir.
Los detalles ya los dará Toni.
Una vez mas he disfrutado de los paisajes y los caminos, verdaderamente espectaculares. Nos hemos parado a tomar un respiro y a reponer fuerzas en medio de la montaña. La verdad es que el emplazamiento era genial y estabamos de lujo.
Luego hemos llegado a Martorelles y hemos iniciado la vuelta. Ha sido en este momento donde hemos tenido un poquito de lio, ya que Toni no recordaba muy bien el camino y nos hemos despistado un poco.
Ha sido a partir de aquí que se nos han unido un par de amiguitos (dos Huskys, "no se si se escribe así"), que han sido unos compañeros de viaje para algunos y un verdadero calvario para otros (verdad Juanito?). Eran dos perros preciosos que parecían perdidos y no se han separado de nosotros hasta llegar al GR. La verdad es que se han pegado un buen tute de correr al lado de las bicis.
Y nada, han sido unas 3 horitas realmente interesantes y hemos disfrutado de lo lindo.
La verdad es que cada vez me lo paso mejor bajando. Espero que dure.

Un saludito a todos.

Diumenge 4 de Gener 2009

Ens hem fotut una bona pallissa...
Hem començat anant cap a Badalona per trobar-nos amb el germà d'en Jose i las resta de la seva colla. Quan hem arribat al punt de trobada resulta que encara havíen d'anar a esmorzar al bar, de manera que hem anat tirant. Com ja erem allà el més normal era començar amb una "matadora", cosa que hem fet fins a la pedra, com és costum. Allà hem fet una paradeta de cinc minuts, crec que totalment merescuda. D'allà continuem per la baixada aquella del carrril fondo... fins arribar a la cadena després de travessar la conreria. Aquí aturadeta a menjar i reposar una mica; un servidor anava una mica "empajarat"...
Reposades forces, cap a nou pins i seguim trravessant la carretera de Vallromanes fins al GR. Davant de l'inici de la baixada dels peraltes tombem a l'esquerra per anar a buscar una trialera molt maca que un cop arribats al camí de pujada ens deixa de nou al GR just davant del regueró de ciment.
Un cop aquí, amb les cames que ja comecen a fer xup-xup, decidim viure perillosament i baixar per la baixada dels gossos (anomenada així en honor a en Joan ;-)) ) fins Alella, i camí del mig fins a casa.
Total, vora 27 km i 2h 45m de pedalada efectiva. Llamp de migdiada que vàrem fotre després!!!